Estils i formes instrumentals del barroc

-Suite: 
Una suite era una col·lecció de danses que és ballaven i/o s'escoltaven a les festes de l'època del barroc i que, seguia com a estructura bàsica cuatre peçes que, alternaven una peça lenta, una de ràpida, una lenta i una ràpida. Aquestes, rebien el nom de dansa de passes (si eren lentes) i dansa de salts (si eren ràpides). En la estructura bàsica trobem:
  
  ·Alemana --> Com diu el nom, d'origen alemanyi inventada al S. VIII. Aquest nom, prové   del mot fracès "allemande". Aquesta peça utilitza el recurs de repetició per seccions o simétrica, el que ve a dir, que trossos de la peça és repeteixen una, dues

o més vegades al llarg de la composició. Moltes vegades era introduida per una altre peça que feia de preludi i era una dansa amb moviments molt bàsics.

  ·Corranda 

  ·Sarabanda --> La sarabanda té uns origens no molt clars però, que en qualsevol dels casos, prové d'un país castellano-parlant censurat a Espanya el 1583 per ser considerada provocativa.

  ·Giga

                                       

 Johann Sebastian Bach (Air)

Haendel, suite acuática

- Concertos:
Els concertos van ser creats al S.XVI i, a l'epoca del barroc, va cobrar molta importàcia ja que era una bona manera de demostrar el virtuosisme. La forma del concerto era alternar entre un solista (el virtuós) i l'orquestra. També existia el concerto grosso que la diferència més notable que marcava, era que, en lloc d'un solista, hi podien haver més d'un. Les obres eren molt extenses, podent arribar a durar hores i també alternaven trossos lents amb ràpids, com amb les suites.

Veneditto Marcello, concert per oboè

-Toccata: 
Les "toccata" eren obres courtes de gran difucultad que només és podien tocar amb instruments de tecla.

Overtura de l'obra "Orfeu" de Monteverdi

-Fuga:
És d'estil contrapuntístic i sonen diferents veus a la vegada.
 
-Sonata: En italià "sonare".Creada inicialment per instruments de corda, amb el pas del segles és va ampliar la possibilitat d'instruments. S'escrivien per no més de 3 instruments encara que el més general era escriure'ls per 1 o 2. Les "sonata" és dividien en diferents parts, alternant  parts ràpides i lentes. A les "sonata", no hi havia orquestres i podien ser "Da Chiesa" o "Da Camara".