Les BSO'S

Finalitzat el minimalisme, els grans músics i compositors començen a crear les seves obres per ser incloses en pel·lícules. Els concerts deixen de ser rentables i troben un públic molt més gran en la indústria de les bandes sonores al cinema. Les bandes sonores d'una pel·lícula són una gran part de l'obra i tenen molta importància ja que ens ajuden a entendre l'escena, aporten més dramatisme o ambienten l'època d'entre altres coses. 
Podem diferenciar dos tipus principals de música en una filmació: 

-Diegètica: Música interna, és a dir, aquella música que escolten els personatges. Un gran exemple seria l'escena de piano més famosa del film "Casablanca"

 -Incidental: Música externa, és a dir, música superposada a l'escena o que sent un personatge al seu cap. 

- O, una barreja de les dues:
(Barenboim, valquíries)









Podem trobar també que un personatge pot tindre el seu Leitmotiv, és a dir, un conjunt de notes (tonalitat) que se li assigna i que sona cada vegada que ell entra en escena. Dos casos ben coneguts serien el de "Indiana Jones" i "Jaws".

 

Grans compositors que destaquen en les BSO, són John Williams, Bernard Hermann,  Alexandre Desplat, Henry Manccini o Jerry Goldsmith.